Sovint arribem a casa amoïnats per situacions quotidianes del dia a dia. A vegades ens sentem davant l'ordinador, o al sofà, preocupats per les nostres situacions econòmiques. Qui no ha dit mai: "quan tingui tants diners em compraré això, o bé això altre". Però pocs cops ens parem a pensar en el que es verdader important, en allò que aquests diners no poden comprar i on la felicitat ens aporta una sensació de plaer.
Una d'aquelles sensacions de felicitat em prové quan estirat damunt una pedra observo el cel estrellat, la mateixa sensació que tinc quan estic davant d'una petita llar de foc sense necessitat de parlar amb ningú, tot i que la companyia sempre és benvinguda, moments en que la nostra ment es lliure, no hi ha preocupacions. I què és la vida doncs? Un camí on els moments que et sents lliure són mínusculs, però quan en trobes un, et renova. Busque'm-los doncs!
1 comentari:
Els moments de felicitat es distingueixen de la resta per ser poc habitals, entre daltres caracterisitiques, es evident. pro si algo passa a ser cotidiani ja no u valores. A casa meva tink llar de foc i cada nit divern lencem i per tan per mi es "normal" suremi davant. encanvi ki a vist alguna strella al cel de bcn?!???!
ciao!!!
Publica un comentari a l'entrada