Los pensamientos

Nuestros científicos dicen que al día tenemos unos sesenta mil pensamientos. Cifra importante como para no sacar interés en el asunto. En ellos pensamos las 24 horas al día, sí, hasta cuando dormimos tenemos pensamiento que no dejan de fluir dentro de uno mismo. Pueden ser positivos o bien negativos, pero ellos influyen en nuestro devenir diario. Si nos levantamos con mal pie, parece ser que el día es negativo en todos los aspectos. Párate a pensar un poco, una vez que ya empezamos mal, generamos pensamientos negativos que nos inducen a ser pesimistas en todos los aspectos.
Parense a pensar en el caso contrario, cuando nos levantamos con pensamientos positivos todo va sobre ruedas. Un servidor se pregunta, entonces. Cuál es el problema? y para contestar hay que encontrar en uno mismo lo que nos hace felices, lo que nos genera ilusión. Para eso hay que meditar, estar en silencio, pensar, reflexionar y concluir con todo aquello que nos guste, nos motive, nos seduzca, en fin algo que te aporte bienestar a uno mismo y en cualquier momento de derrumbe interior te ayuda a subir tus montañas interiores.
Atento con tu mente, con ella podemos conseguir todo lo que nos planteemos.

La intuició

Quan actuem com a éssers racionals que som, creiem que ho fem amb raó. Jutgem les nostres decisions segons un grau d'acceptació que tinguem en elles, m'explico, les decisions que prenem són atretes a un seguit d'accions les quals per a nosaltres són adequades. Creiem que fem les coses perquè són així com s'han de fer. Però què en diem de com prenem aquestes decisions- qui no ha dit mai, tinc la intuició que...- i encara que sembli mentida aquesta intuició que tenim sobre les coses afecta d'una forma molt important.
Quan comprem una cosa, tenim la intució que ens serà útil, independentment de la utilitat que després li en donem, quan tinc la idea de comprar-me certes sabates tinc la sensació que ho faig perquè em quedaran bé encara que en tingui tres més i sapiga de sobres que no me'n fan falta, però aquesta intuició juga un pes sobre nosaltres molt important, molt més del que ens imaginem.
Pensem i actuem segons la intuició que tenim, si és bona de ben segura que actuarem d'una forma, si és dolenta vigila perquè en cas d'actuar en contra la teva intuició pot tenir dos efectes greus, en el primer evidentment t'arrepentiràs de com has actuat i el segon que encara ho fagis més quan recordis que la intuició ja era negativa. Pensa amb aquesta coseta que tens per dins el teu cos, que et transmeteix seguretat o bé desconfiança, sembla mentida però els humans som una caixa de sorpreses immensa.

Contra más caro mejor?

Muchas veces me pregunto hasta que punto puede haber relación entre calidad-precio de los productos que adquirimos. Las empresas cuando realizan su inversión en publicidad se dedican principalmente a hacernos creer que el valor de su producto es superior al de los demás, de ahí viene que apropiemos una idea de sobre valoración incorrecta. Este hecho provoca varias cosas, principalmente que paguemos más por un producto. Podríamos citar la ropa como uno de los ejemplos más adequados.
Mucha gente cree que por vestir según que marcas, tiene un caché más elevado, lo que psicológicamente le induce a pensar que es superior a los demás. ¿Por qué motivo lo es? Porqué no todo el mundo puede pagar el precio que marcan, hay gente que prefiere presumir de camisa de 100 euros y otros deciden comprarla por 10, teniendo las dos la misma función,piensenlo, es sólo una prenda de vestir!, pero el primer consumidor luce orgulloso sus cien euros, esos que muchos no se pueden pagar y el segundo ni tan siquiera tiene esa obligación de ser más.
Recuerdo que cuando era un niño lucíamos con gran orgullo nuestras bambas Nike, como si con ellas pudiésemos volar o hacer cosas increíbles. Ahora situándome en la piel de aquél niño de 10 años puede observar el efecto de los anuncios de la prestigiosa marca teniendo como referencia a deportistas de élite en su caso. Por fin lo entendí, no eran las bambas lo que me hacía sentirme mejor, sino las ganas de ser como el que las publicitaba.

¿Qui és un geni?

Segons el diccionari de la llengua catalana un geni és un ésser sobrenatural amb poders màgics.
Sovint escoltem aquesta paraula nombrada a diverses persones de diferents àmbits. Ja pot ser o bé un gran científic o un gran esportista, comparant així dos persones totalment diferents amb un sòl adjectiu. Per exemple Ronaldinho, o aquell que coneixia jo, és un geni però en Einstein també ho és.
Quan califiquem a una persona de geni, l'estem elevant automàticament a Déu, algú superior a nosaltres, per tan no és convenient nombrar algú geni per segons quines qualitats que tingui. Crec jo que aquest terme només s'hauria d'utilitzar en segons quins casos especials, a persones que realment s'ho mereixen i que a dia d'avui continuen ignorades en una societat on un geni pot ser aquell que fa maravelles amb un esfèric però no ho pot ésser un voluntari que cuidi a persones discapacitades o bé aquells metges que fan hores i hores als hospitals, quants genis oblidats tenim en aquesta societat sorda i sovint invisible, on les seves parets mostren allò que no hauria de ser i alhora és, on si es veuen aquests genis, sí, però potser caldria especificar i veure de quin peu calçen i sobretot diferenciar, entre un verdader geni o un geni malèfic, aquests últims ja els conèixem i són els que menys ens falten.
Observa atentament a la gent que t'envolta, allà trobaràs els que ens convenen de debò.

El Iphone y la crisis económica

Día a día recibimos una especie de presión mediática a través de nuestros medios de comunicación alertándonos de un retroceso económico. Parece ser pues, que las palabras de señores como Zapatero o Solbes augurando un clima oscuro y cinturones bien apretados no recae encima de nuestros queridos ciudadanos cuando éstos llenan las terrazas de los bares, cogen el coche para ir a la playa o hacen largas colas esperando el Iphone, el ingenio de Apple que ha causado furor. Así pues esta obra maestra que una compañía teléfonica ofrece por tan sólo 300€ más una quota mensual mínima de 20€, si querido lector ante todo me quería informar de sus ofertas, ha causado verdadera pasión. ¿Qué entiendo yo con ésto?, en primer lugar es que los españoles pueden pagar perfectamente lo que se les pide, evidentmente no todos pero si una gran parte, también se puede permitir pagar el precio de la gasolina e ir a la playa, por supuesto no todos!, y por supuesto ir de vacaciones!. Pero ante todo tranquilidad señores, es esto una crisis económica?. Para mi una verdadera crisis sería ver un cierre progresivo de pequeñas y medianas empresas, un verdadero estancamiento del consumo, que hoy en día no lo veo, y segundo privarse de caprichos.
Pero al observar las imagenes de gente y más gente haciendo cola para comprarse el mágico ingenio de la empresa Apple, conocida por su gamma de productos de alta calidad, me da que pensar que quizás si haya crisis, porqué la hay, pero sólo para algunos.
Viva la sociedad del consumismo!

L'energia, la comoditat i la Generalitat

Estem acostumats a escoltar termes com "sotenibilitat", "estalvi energia", "energies renovables", "canvi climàtic" i un extens etcètera de paraules que relacionem amb el medi ambient i la cura d'ell.
Però que fem realment pel nostre medi? Sí que es cert que s'ha treballat per tal d'evitar un canvi, això si, no s'ha treballat en l'aspecte de la nostra comoditat. Amb això em refereixo a tots aquells actes que fem involuntàriament i que ajuden a aquest empitjorament del nostre planeta.
No us heu adonat quan entreu al Bershka en ple juliol i fa molt fred? No heu pensat mai perquè al supermercat estan amb una nevera sense cap tipus de porta corredora per agafar els productes? Creieu que es normal deixar l'ordinador encès per la nit? Cal malbaratar tanta quantitat de paper blanc? Perquè no n'utilitzem de reciclat? Què fa el govern contra tot això?.
Està bé, molt bé, les campanyes publicitàries que dediquen al ciutadà a concienciar-lo, però i totes aquelles petites, mitjanes i grans empreses que malbaraten energia només pel simple fet de tenir content al consumidor?
La campanya de la Generalitat "pose'l a 25 graus" la trobo adequada, però veig més adequat un "pose't les piles" i si no, recordeu aquells estius els quals teniem un ventilador amb tot juliol i agost. No calia passar fred a les tendes de roba i sobretot no cal una nevera sense porta per adquirir els productes. Si realment es vol fer un canvi, hem de pensar amb tot allò que abans no ens calia i ara ho donem per fet. Com si amb 10 anys haguem passat de la prehistòria a l'edat contempòranea, malgastant el màxim d'energia. Com si amb tan sols una dècada ens haguem tornat ultra moderns i tot allò que abans ho veiem barruer o incomprensible s'hagues d'eliminar per estar a la nostra altura. Creus realment que pots viure sense aquestes petites coses?
La resposta està en el passat, si els nostres avis, mares o pares, han pogut viure, ara nosaltres també ho podem fer. Només cal tenir una cosa al cap, ens hem d'implicar tots, sinó els nostres nèts no tindran la nostra oportunitat.
Posem-nos les piles el planeta ho necessita.

Los medios de comunicacion

Cuando descansas en tu sofá posiblemente ves la televisión, en el coche escuchas la radio, sentado lees el diario. Esos tres actos tienen algo en común, adquieres información de una manera u otra, te llega te seduce y te convence, o no. Pero influye de una forma especial en nuestras vidas. Cuando escuchamos el telediario, das por hecho que todo lo que te dicen es verdad. Y por qué es verdad? porqué dentro de nosotros hay algo que nos dice que esa persona que nos transmite esa información la a adquirido de una fuente totalmente fiable que ni tan siquiera nos paramos a pensar de dónde la habrá sacado. Es así, como nos controlan y nos dominan, si viendo el telediario nos dicen que la inflación ha crecido un 4%, nos lo creemos, si por la radio escuchamos que los inmigrantes roban, globalizamos y los agrupamos como ladrones, si en el diario leemos que tal persona ha asesinado a otra, aunque ésta lo niegue, para todos nosotros sera un asesino. Por què? porqué dentro uno mismo no hay posibilidad de negar lo que diga un licenciado en periodismo, un gran economista o bien el magnífico govierno que nos proteje a todos, nos dice la absoluta verdad, sea cual sea su partido.
Quizás deberíamos recordar en lo que hacen los partidos políticos una vez llegan al poder, ahora es evidente no? controlar los medios de comunicación. Todo govierno tiene unos diarios y unas televisiones fieles, las cuales reciben su merecida subvención, pública por supuesto.
Quizás deberíamos reflexionar más sobre el tema, quizás aquello que hasta ahora era inquestionable, empieze a serlo, quizás veamos que lo que realmente interesa es mantener callada a esa gran masa. Puede que así todo sea más bonito, pero recuerda que la verdad está oculta enfrente de tus ojos. Descúbrela

La fam

A l'hora de dinar, qui no ha dit mai: "Això no m'agrada" o es mostra en desacord amb certs tipos de menjar. De petits, més que ara, em mostrava molest quan la meva mare em preparava coses que no em venia de gust menjar, sense importar-me de cap manera la situació de milions i milions de persones que no tenen l'oportunitat de no tenir un plat damunt la taula. Ara que començo a ser una persona racional, me n'adono compte de l'afortunat que sóc, que el simple fet d'obrir la nevera per servir-me el meu flam o beure aigua fresca es tot un gest de luxe. Perquè hem de tolerar que milions de nens pateixin mancançes nutritives quan nosaltres tenim mitjans per evitar-ho? Perquè els governs fan tan poc perquè això no succeixi? Se sap que hi ha un interés, la nostra riquesa és la seva pobresa, el nostre desenvolupament és el seu retrocés. Mentre nosaltres ens aprofitem de les seves matèries primeres, els condemnen a viure sota un sostre diferent al nostre.
Per a nosaltres, la preocupació no es la necessitat de menjar, produïm en excés per tenir la població satisfeta i tenim l'honor de dir: "això no m'agrada però això altre si". Som pocs els que ho podem dir. Més val obrir els ulls i ampliar l'horitzó.

Les verdaderes coses importants

Sovint arribem a casa amoïnats per situacions quotidianes del dia a dia. A vegades ens sentem davant l'ordinador, o al sofà, preocupats per les nostres situacions econòmiques. Qui no ha dit mai: "quan tingui tants diners em compraré això, o bé això altre". Però pocs cops ens parem a pensar en el que es verdader important, en allò que aquests diners no poden comprar i on la felicitat ens aporta una sensació de plaer.
Una d'aquelles sensacions de felicitat em prové quan estirat damunt una pedra observo el cel estrellat, la mateixa sensació que tinc quan estic davant d'una petita llar de foc sense necessitat de parlar amb ningú, tot i que la companyia sempre és benvinguda, moments en que la nostra ment es lliure, no hi ha preocupacions. I què és la vida doncs? Un camí on els moments que et sents lliure són mínusculs, però quan en trobes un, et renova. Busque'm-los doncs!