tag:blogger.com,1999:blog-60652655445292210672024-03-19T02:12:09.935-07:00La verdad esta oculta delante de tus ojos.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.comBlogger36125tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-44645302207340089352009-10-22T06:36:00.000-07:002009-10-22T07:07:38.782-07:00Quan no tens res i te n'adones que ho tens tot.De petit, fer la carta als reis macs era un dels moments més desitjats per a tot infant. Damunt un paper i a través d’unes línees, demanaves tot allò que creies que et feia falta i necessitaves. Passaven els anys i els reis es tornaven de carn i ossos, emmirallats amb anuncis i festes comercials. Ja no era el mateix.<br />Les joguines es transformaven amb béns materials on amb el fred i grans menjars familiars tornaves any rere any a celebrar exactament el mateix, un ritual sense canviar els protagonistes de l’acte.<br />Fins que un dia te n’adones que allò que pots tocar no t’aporta res diferent, no és felicitat sinó il•lusió i el buit et provoca necessitar-ne cada cop més. Societat del consumisme.<br />Per sort amb un món dividit en tres, on els primers manen i els tercers perden, la diferència entre millor i pitjor no existeix, tothom hauria d’aprendre d’aquells que no tenen res i poc necessiten, però el més important és que la felicitat no resideix en tot allò que demanem i toquem sinó en tot allò que apreciem i valorem.<br /><br />Entrevista a un tuareg, per obrir la ment.<br /><br />TU TIENES EL RELOJ, YO TENGO EL TIEMPO<br />entrevista realizada por VÍCTOR-M. AMELA a: <br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos-b.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc1/hs182.snc1/6056_1165567830248_1559478222_30426625_7336179_n.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 406px; height: 450px;" src="http://photos-b.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc1/hs182.snc1/6056_1165567830248_1559478222_30426625_7336179_n.jpg" border="0" alt="" /></a><br /><br />MOUSSA AG ASSARID,<br /><br />No sé mi edad: nací en el desierto del Sahara, sin papeles...!<br /><br />Nací en un campamento nómada tuareg entre Tombuctú y Gao, al norte de Mali. He sido pastor de los camellos, cabras, corderos y vacas de mi padre. Hoy estudio Gestión en la Universidad Montpellier. Estoy soltero. Defiendo a los pastores tuareg. Soy musulmán, sin fanatismo<br /><br />- ¡Qué turbante tan hermoso...!<br /><br />- Es una fina tela de algodón: permite tapar la cara en el desierto cuando se levanta arena, y a la vez seguir viendo y respirando a su través.<br /><br />- Es de un azul bellísimo...<br /><br />- A los tuareg nos llamaban los hombres azules por esto: la tela destiñe algo y nuestra piel toma tintes azulados...<br /><br />- ¿Cómo elaboran ese intenso azul añil?<br /><br />- Con una planta llamada índigo, mezclada con otros pigmentos naturales. El azul, para los tuareg, es el color del mundo.<br /><br />- ¿Por qué?<br /><br />- Es el color dominante: el del cielo, el techo de nuestra casa.<br /><br />- ¿Quiénes son los tuareg?<br /><br />- Tuareg significa "abandonados", porque somos un viejo pueblo nómada del desierto, solitario, orgulloso: "Señores del Desierto", nos llaman. Nuestra etnia es la amazigh (bereber), y nuestro alfabeto, el tifinagh.<br /><br />- ¿Cuántos son?<br /><br />- Unos tres millones, y la mayoría todavía nómadas. Pero la población decrece... "¡Hace falta que un pueblo desaparezca para que sepamos que existía!", denunciaba una vez un sabio: yo lucho por preservar este pueblo.<br /><br />- ¿A qué se dedican?<br /><br />- Pastoreamos rebaños de camellos, cabras, corderos, vacas y asnos en un reino de infinito y de silencio...<br /><br />- ¿De verdad tan silencioso es el desierto?<br /><br />- Si estás a solas en aquel silencio, oyes el latido de tu propio corazón. No hay mejor lugar para hallarse a uno mismo.<br /><br />- ¿Qué recuerdos de su niñez en el desierto conserva con mayor nitidez?<br /><br />- Me despierto con el sol. Ahí están las cabras de mi padre. Ellas nos dan leche y carne, nosotros las llevamos a donde hay agua y hierba... Así hizo mi bisabuelo, y mi abuelo, y mi padre... Y yo. ¡No había otra cosa en el mundo más que eso, y yo era muy feliz en él!<br /><br />- ¿Sí? No parece muy estimulante. ..<br /><br />- Mucho. A los siete años ya te dejan alejarte del campamento, para lo que te enseñan las cosas importantes: a olisquear el aire, escuchar, aguzar la vista, orientarte por el sol y las estrellas... Y a dejarte llevar por el camello, si te pierdes: te llevará a donde hay agua.<br /><br />- Saber eso es valioso, sin duda...<br /><br />- Allí todo es simple y profundo. Hay muy pocas cosas, ¡y cada una tiene enorme valor!<br /><br />- Entonces este mundo y aquél son muy diferentes, ¿no?<br /><br />- Allí, cada pequeña cosa proporciona felicidad. Cada roce es valioso. ¡Sentimos una enorme alegría por el simple hecho de tocarnos, de estar juntos! Allí nadie sueña con llegar a ser, ¡porque cada uno ya es!<br /><br />- ¿Qué es lo que más le chocó en su primer viaje a Europa?<br /><br />- Vi correr a la gente por el aeropuerto.. . ¡En el desierto sólo se corre si viene una tormenta de arena! Me asusté, claro...<br /><br />- Sólo iban a buscar las maletas, ja, ja...<br /><br />- Sí, era eso. También vi carteles de chicas desnudas: ¿por qué esa falta de respeto hacia la mujer?, me pregunté... Después, en el hotel Ibis, vi el primer grifo de mi vida: vi correr el agua... y sentí ganas de llorar.<br /><br />- Qué abundancia, qué derroche, ¿no?<br /><br />- ¡Todos los días de mi vida habían consistido en buscar agua! Cuando veo las fuentes de adorno aquí y allá, aún sigo sintiendo dentro un dolor tan inmenso...<br /><br />- ¿Tanto como eso?<br /><br />- Sí. A principios de los 90 hubo una gran sequía, murieron los animales, caímos enfermos... Yo tendría unos doce años, y mi madre murió... ¡Ella lo era todo para mí! Me contaba historias y me enseñó a contarlas bien. Me enseñó a ser yo mismo.<br /><br />- ¿Qué pasó con su familia?<br /><br />- Convencí a mi padre de que me dejase ir a la escuela. Casi cada día yo caminaba quince kilómetros. Hasta que el maestro me dejó una cama para dormir, y una señora me daba de comer al pasar ante su casa.... Entendí: mi madre estaba ayudándome...<br /><br />- ¿De dónde salió esa pasión por la escuela?<br /><br />- De que un par de años antes había pasado por el campamento el rally París-Dakar, y a una periodista se le cayó un libro de la mochila. Lo recogí y se lo di.. Me lo regaló y me habló de aquel libro: El Principito. Y yo me prometí que un día sería capaz de leerlo...<br /><br />- Y lo logró.<br /><br />- Sí. Y así fue como logré una beca para estudiar en Francia.<br /><br />- ¡Un tuareg en la universidad. ..!<br /><br />- Ah, lo que más añoro aquí es la leche de camella... Y el fuego de leña. Y caminar descalzo sobre la arena cálida. Y las estrellas: allí las miramos cada noche, y cada estrella es distinta de otra, como es distinta cada cabra... Aquí, por la noche, miráis la tele.<br /><br />- Sí... ¿Qué es lo que peor le parece de aquí?<br /><br />- Tenéis de todo, pero no os basta. Os quejáis. ¡En Francia se pasan la vida quejándose! Os encadenáis de por vida a un banco, y hay ansia de poseer, frenesí, prisa... En el desierto no hay atascos, ¿y sabe por qué? ¡Porque allí nadie quiere adelantar a nadie!<br /><br />- Reláteme un momento de felicidad intensa en su lejano desierto.<br /><br />- Es cada día, dos horas antes de la puesta del sol: baja el calor, y el frío no ha llegado, y hombres y animales regresan lentamente al campamento y sus perfiles se recortan en un cielo rosa, azul, rojo, amarillo, verde...<br /><br />- Fascinante, desde luego...<br /><br />- Es un momento mágico... Entramos todos en la tienda y hervimos té. Sentados, en silencio, escuchamos el hervor... La calma nos invade a todos: los latidos del corazón se acompasan al pot-pot del hervor...<br /><br />- Qué paz...<br /><br />- Aquí tenéis reloj, allí tenemos tiempo.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-53715484007067237112009-10-16T07:51:00.000-07:002009-10-16T08:05:00.583-07:00Perfección, maldita perfección.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/celia-lor/leonardo_da_vinci.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 341px; height: 339px;" src="http://lacomunidad.elpais.com/blogfiles/celia-lor/leonardo_da_vinci.jpg" border="0" alt="" /></a><br />Quizá uno de los términos más abstractos y complicados para describir sea la perfección. Cada uno de nosotros, en su medida, la persigue, la sueña y la codicia, añadiéndose metas en su día a día y fijándose superficialmente en otros para adoptarla en uno mismo. Son las miles de imágenes que captamos y quedan grabadas en nuestro subconsciente las que nos guían a seguir unos modelos que nos auto prefijamos. Es en nuestra vida cuotidiana donde todas esas imágenes que recibimos interactúan para figurarnos nuestro propio modelo de ser perfecto. Pudiera ser que ella residiera en uno de nuestros amigos, actores favoritos o personajes mediáticos que tantas veces vemos en el televisor. Su imagen nos recrea la perfección, y al compararla con la nuestra nos genera un vacío interior al imaginar que, al no ser como ellos, somos inferiores. Como en otras tantas cosas, olvidamos que el ser humano es igual en su especie, todos tenemos manos, dedos, pies…aunque algunos seamos de un color diferente y tengamos características distintas. En su esencia, la humanidad como tal, se forja en la igualdad. Pero en la superficialidad el sentimiento de humano reside en quien es mejor que otro olvidando por completo que cada uno de nosotros es perfecto en su manera.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-76421230160083815902009-09-19T12:14:00.000-07:002009-09-19T12:24:38.935-07:00La grip A, una nova pandèmia informativa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://momento24.com/wp-content/uploads/2009/07/tamiflu.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 512px; height: 300px;" src="http://momento24.com/wp-content/uploads/2009/07/tamiflu.jpg" border="0" alt="" /></a><br />Fa uns mesos, un adolescent es mostrava preocupat pel que havia escoltat al televisor sobre les conseqüències de la grip porcina a la seva salut. Una de les seves impressions era que, aviat hauria de sortir amb mascareta protectora al carrer, la segona, era, que segons com derivés el problema hauria de regular la seva dieta i prescindir de segons quins consums de carn, sobretot del pollastre. També em va comentar, que si s’estenia la grip, a l’escola els havien informat que probablement, en cas de pandèmia, entrarien en quarantena. Al principi em va estranyar força tanta preocupació. No n’hi havia per tan, vaig pensar en un primer moment. <br />Posteriorment va sortir de nou una nova grip, coneguda com a grip A, i que, des de fa un temps bombardeja, quasi a diari, els informatius, periòdics i televisors, dels principals mitjans de comunicació, tan a nivell nacional com mundial. Ha estat un procés intens on, a través del televisor, hem adquirit un nivell d’alerta social in crescendo de preocupació pel que pot suposar un contagi massiu de grip A. <br />Per una part, han estat els principals governs del primer món a afanyar-se per aconseguir la vacuna. Espanya, per exemple, assegura puguer abastir al 60% de la població. Per l’altra trobem les principals farmacèutiques que s’han fet amb les vendes d’aquestes vacunes, es parlen d’ingressos extraordinaris. Tampoc ens han informat dels possibles efectes secundaris d’aquesta vacuna, que n’hi ha. A més a més, no i a una mostra clara que sigui letal, ni que provoqui més morts que la grip estacional que afecta cada any. Aquest fet, em fa preguntar si realment existeix tal mostra de preocupació, ho ha estat una maniobra clara de les farmacèutiques per fer el seu personal agost a base del govern i els nostres diners.<br />Un cop més em fa pensar que, ni tan malèvola és la grip A, ni calia rentar-nos el cervell a través dels mitjans de comunicació com s’està fent amb la població. Potser seria més eficient invertir diners a eradicar els consums de drogues i unir esforços per aconseguir una verdadera vacuna contra malalties que causen milers de morts a tot el món, com el SIDA que afecta, sobretot, a països del tercer món on, aconseguir medicaments per combatre el virus del VIH és tota una travessia pel desert, per culpa de les principals farmacèutiques, que tenen les patents i no les cedeixen als governs degut als seus alts preus i, només, els països del primer món podem obtenir.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-35455226800732584402009-07-14T13:14:00.000-07:002009-07-14T13:23:07.201-07:00¿Ha muerto Michael Jackson?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTmjR1aMbOF4FX1En-Si3X65ntpITyRM_ZyrukZeYNGkbucWKXIxqEJL0YntlnsSChiqakD2I2nuQKmpwy9s9FVlHHQWPATKkvAyUe7DForxnVq4riMHJB2guBF1FouE6E4O6ceKaX_r4/s1600-h/23979.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 215px; height: 305px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTmjR1aMbOF4FX1En-Si3X65ntpITyRM_ZyrukZeYNGkbucWKXIxqEJL0YntlnsSChiqakD2I2nuQKmpwy9s9FVlHHQWPATKkvAyUe7DForxnVq4riMHJB2guBF1FouE6E4O6ceKaX_r4/s320/23979.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5358412486609880802" /></a><br />Hace cosa de dos semanas, saltó una de las noticias del año, la muerte de Michael Jackson, a título póstumo “Rey del Pop”. Bien se lo ganó una vez muerto, que fue cuando la gente lo empezó a echar de menos. Sé que es malo generalizar pero de los medios de comunicación, cuando aún estaba vivo, sólo me llegaban noticias sobre sus “shows” como padre y sus abusos a menores. Algo extremadamente fuerte para alguien con tanta fama como él. Entonces pensé, que quizá, ahora que está muerto también deberían ser estos quienes se disculpasen. Éstos fueron los mismos que lo alzaron a dios, el más grande de todos los tiempos, pero al mismo tiempo fueron ellos mismos que lo descatalogarón y prefirieron relegarlo hacia lo más profundo. Llamándole pederasta.<br />Sobre su vida privada, la verdad es que no se demasiado, pero para basarte en abusos a menores tienes que tener unas pruebas muy claras, y la verdad, los que tenían era a unos padres que le pidieron 20 millones de dólares a Michael para zanjar el asunto. Personalmente, si alguien hubiese abusado de mi hijo, muy poco me importaría el dinero que me ofrecieran para comprar mi silencio. Lo único que quisiera es ver al abusador en la cárcel. Y bien, volviendo al poder sobre los medios de comunicación, también me sorprende la gente que cree todo lo que escucha, haciendo suya la idea de otro, ya que sin más y menos precaución, para todos Michael dejó de ser una estrella mediática y perdió todo el respecto a ser abusador de menores.<br />No fue hasta su muerte, cuando empezó una oleada de homenajes. Sin ir más lejos, sólo hay que visitar las redes sociales y comprobar in situ la locura que despertó minutos posteriores a su desaparición. <br />¿No hubiese sido más emotivo un gran homenaje en vida?Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-13891293370683080352009-05-26T15:48:00.000-07:002009-05-26T15:50:32.777-07:00La paret, que per molt bon color que tingui sempre acaba canviant-lo<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_M5GXgAKh8Dt8xaE-kGezl65mDxfjt2U39o8oXbtJSzH5W4XZqhdiJiSb5P-ByL_BWb9lligqV3nyBL_bi34fCqMYjjU1fTsZcs3wetIZqtK44Ujbvnm_D-w_6IK38UBnOaf1Xq_sptI/s1600-h/renovacion.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_M5GXgAKh8Dt8xaE-kGezl65mDxfjt2U39o8oXbtJSzH5W4XZqhdiJiSb5P-ByL_BWb9lligqV3nyBL_bi34fCqMYjjU1fTsZcs3wetIZqtK44Ujbvnm_D-w_6IK38UBnOaf1Xq_sptI/s320/renovacion.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5340268646941612226" /></a><br />Qui no ha pensat mai en pintar el color de la paret de la seva habitació d’un color diferent?. Farts d’aquell color blanc pansit, decidim, un bon dia, agafar un bon cubell i omplir-lo d’un de més agradable. Un cop feta la feina ens mirem el nostre espai diferent, com si allò anterior hagués deixat d’existir per passar a ser totalment diferent. I bé, de nou, només té el color que haguem decidit posar-hi per donar un toc de renovació. Les parets, poden fer aquest famós efecte canvi, que sense adonar-nos fem tots nosaltres al llarg de la nostra vida.<br />Podríem agafar una fotografia de fa vint anys dels nostres pares i observar els canvis en la vestimenta, crec, sinó vaig molt errat, que els canvis en un 90% dels casos seran notables. I nosaltres? De fet ho fem més sovint del que ens imaginem, la roba de fa quatre anys dubto que ara hi pensem. El nostre cos, com embolcall, els pateix aquests. A vegades molt profunds, d’altres més aviat minúsculs. I de la manera en que pensem? o bé com actuem davant les persones? Pot un canvi de color fer canviar els nostres pensaments? Podria ser que davant un canvi d’estil la nostra manera d’actuar sigui diferent de l’anterior?. Segur que aquest cas és molt general, però com no existeix una norma que ho regeixi, cadascú tindrà la seva pròpia opinió.<br />De totes maneres, una empresa decideix cada cert temps canviar els logos de companyia, de cara a la imatge externa que dóna, i així, aconsegueix que la impressió de les persones sobre ella canviï, encara que les seves activitats siguin desconegudes i perjudicials per a milers de persones, només hi veurem aquell color que vulguin mostrar.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-68194751656035466192009-04-19T11:30:00.000-07:002009-04-19T14:17:45.414-07:00La vida como término abstracto y difícil de describir.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis_qvG5pyZb5GCUs3SbvptLE-k_OmufDZHEPE4GNUeRb1Cyy62q-EVAD2O5g9bFpFT09jkLzX7OE5v-Uc612HiUFtoIGhO95zASaxXid6kMXn1Hsdytj6dNkAgGuWeOMLyAEjZTnREMpg/s1600-h/gota_de_agua.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis_qvG5pyZb5GCUs3SbvptLE-k_OmufDZHEPE4GNUeRb1Cyy62q-EVAD2O5g9bFpFT09jkLzX7OE5v-Uc612HiUFtoIGhO95zASaxXid6kMXn1Hsdytj6dNkAgGuWeOMLyAEjZTnREMpg/s320/gota_de_agua.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5326514750031898018" /></a><br />La muerte está tan segura de su victoria que te da toda una vida de ventaja. Era una de esas, innumerables frases, pintada con permanente negro que puedes leer en los lavabos públicos. Poca razón no le faltaba, la verdad, y es que tanto vida como muerte van estrechamente ligadas, y no hay nadie que nazca y que evite la muerte.<br />Un día me pregunte: ¿Qué es la vida? y curiosamente cada uno de nosotros tendrá una opinión sobre ella. Más o menos, no encontraras una opinión común, no deja de ser complicado y realmente imposible de definir exactamente que es. Podría ser un juego donde cada una de las fases consiste en pasar una serie de pruebas. Pero si lo miramos así, quizá nos produciría angustia en pensarlo. Tampoco me gusta pensar que es un camino de rosas, aunque me gustaría que lo fuera, porqué hay momentos mejores y peores. Muchos dicen que venimos aquí para ser felices, pero si lo piensas, la felicidad reside en recordar momentos pasados. <br />Al fin y al cabo nos encallamos en pensar qué es la vida, y de ella, pocas conclusiones podemos extraer.<br />Quizá será justo en el momento antes de morir, que conozcamos realmente que ha sido la vida, porqué como cada uno de nosotros vive la suya, a la vez, sabremos realmente que ha significado para nosotros.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-90121866039990765152009-03-20T05:16:00.000-07:002009-03-20T05:36:58.745-07:00Com quan vas decidir no parlar-me mai més.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7erYBlQTBlzVEa_5U7pizPewnigRJooPUBGOV6m-t61S6riSaiA_0w2jzdmmSpip_LymG4eNFIVfksJOu2Rj7nk1i9PMy-DQXL0OcF88zB1-jl4v1bAzN9pNLsnMyVrNx-txBseG9Rhw/s1600-h/la-adolescencia.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7erYBlQTBlzVEa_5U7pizPewnigRJooPUBGOV6m-t61S6riSaiA_0w2jzdmmSpip_LymG4eNFIVfksJOu2Rj7nk1i9PMy-DQXL0OcF88zB1-jl4v1bAzN9pNLsnMyVrNx-txBseG9Rhw/s320/la-adolescencia.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5315248002042259762" /></a><br />És possiblement en el principi de l’adolescència quan els nostres canvis d’humor són més constants. Són possiblement trets característics, que, en línees generals tots seguim. Recordo el grupet d’amics de fa uns anys, quan m’ajuntava cada tarda al sortir de l’escola i, entre futbol i professors, un altre dels nostres vicis era marcar a la gent.<br />Ho fèiem sovint, sense pensar ni un sol instant em com actuàvem. Què més donava, si, total, no teníem quasi res més en que pensar durant el dia. Teníem el bigotis, el gras, el xulo piscines, inclús el marginat. Ningú se n’escapava d’aquelles llargues urpes que mostràvem. Simplement, era el més normal del món.<br />Fa un temps recordava amb aquella gent que, al seu dia, em vaig discutir per un motiu o altre, i, des d'aquell mateix moment, decidí no parlar-hi més.<br />Era com una espècie de clan intern, una jerarquia que havies de mantenir per no perdre el teu status dins el teu grup. Simplement hi havia gent que t'havia de caure bé, i, d'altre que no tan. Si hi parlaves estaves sotmès a una sèrie de comentaris que, de poc gust, rebries.<br />Els anys passaren tan ràpidament, que tota aquella gent havia canviat. Ni tan sols conservava el meu clan íntim, però, com per art de màgia. Aquella sèrie de persones a les quals, de sobres coneixia, i no hi podia parlar. Continuaren presents.<br />Te’ls trobes pel carrer, saps de sobres el nom i cognom, però, com si dotze anys tinguèssis, i com si l'status d'aquella jerarquia invisible continuessis tenint, evites parlar-hi.<br />I tot això per què? <br />Simplement perquè continues tenint la imatge que tants i tants anys ha quedat dins teu, i al cap i a la fi, només era simplement un joc de nens.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-52436249977397390162009-02-24T15:01:00.000-08:002009-02-24T15:03:18.206-08:00Homenaje<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK1CWm9vMCUzyA0AQY7R-YjV-RrBl0rsJNqHoCJYZ2ck3-rAlyW50Yv7_oVwb_7Yt2uj9v9iJMe1Xz8ExZ6IXfDNoRT2geUE3k0b7y4aIXGl50LU4VDN5wYCPbgLcEjL_1l7E_M87yzZA/s1600-h/homenaje_popular.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 317px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK1CWm9vMCUzyA0AQY7R-YjV-RrBl0rsJNqHoCJYZ2ck3-rAlyW50Yv7_oVwb_7Yt2uj9v9iJMe1Xz8ExZ6IXfDNoRT2geUE3k0b7y4aIXGl50LU4VDN5wYCPbgLcEjL_1l7E_M87yzZA/s320/homenaje_popular.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5306503146865490338" /></a><br />La humanidad es fascinante. A veces podemos ser una especie cruel y odiosa, otras veces, todo lo contrario. Simplemente hay que encontrar ese preciso equilibrio entre lo que nosotros pensamos y lo que realmente hacemos. Algo tan simple de pensar, y tan difícil de cumplir. Quién sabe, si usted, va a ser el afortunado en tener una placa a unos seis metros de un bloque de pisos, que recuerde lo importante que fue en su día, y como no, que sus nietos puedan sacar pecho y decir: “Mira, mira, ese fue mi abuelo”. <br />Seremos idiotas estos jodidos humanos. Te has creído que tu abuelo tubo el honor de destapar esa preciosa placa? Bien, ahora que lo pienso, ni tan siquiera yo lo sé, pero en cuantos casos sucede que homenajeamos a seres vivos, que puedan gozar al ver su precioso nombre perpetuo para el resto de sus días. De hecho, los más celebres personajes de la historia mundial fueron grandes una vez muertos, vea “Che Guevara, por citar uno de los casos más extremos, pero si paras a pensarlo. No es triste no poder recibir el homenaje vivo? Cuando todo aquello que haces se te valora, o bien, todo lo que has hecho, quedará más presente gracias al reconocimiento de los demás?<br />Malditos seres humanos!Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-25631347343051459402009-02-10T17:56:00.001-08:002009-02-10T17:59:16.394-08:00Roses amb espines<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6OnlskLD0Lj2M_X6QtzQ0fIxzyG_f45yQNJel_ZE6275vctCqqGdmx_6Prf6FpzGaBV1kgb-TWtiuiQFNlp58rCIBZi0VwvU1FLHARr6IaFGvtS53WiFB0vWE7VZOkQDxzuTPX8nhAVE/s1600-h/800px-Small_Red_Rose.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6OnlskLD0Lj2M_X6QtzQ0fIxzyG_f45yQNJel_ZE6275vctCqqGdmx_6Prf6FpzGaBV1kgb-TWtiuiQFNlp58rCIBZi0VwvU1FLHARr6IaFGvtS53WiFB0vWE7VZOkQDxzuTPX8nhAVE/s320/800px-Small_Red_Rose.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5301353388666596338" /></a><br />Conéixer gent és un acte involuntari, de fet, si ens donem compte n’estem envoltada i ens agradi o no, tenim contacte constant amb les persones. Des del més tímid al més sociable, excluint tot tipus d’extrems, ens relacionem i ens expressem d’una forma o altra. Sempre i a un primer moment en que tens un primer contacte amb aquella persona, l’analitzes i mentalment et crees una imatge de com creus que pot ser i com el denomines. Dins d’un mateix el situem en un d’aquells estants mentals creats per la nostra consciència, ens pot semblar interessant, atractiu, responsable, o bé tot el contrari, simplement, només cal anar allà on l’hem deixat anar i extreure’n tot el que pensem. <br />Qui no s’ha emportat decepcions pensant que aquell ser no era la seva imatge? O millor qui s’ha endut sorpreses amb aquelles persones de qui tan mala imatge tenia i resulta ser que no són tan diabòlics com un creia? <br />Per això és millor tallar la rosa des de sota, per admirar el seu bonic color i els seus pètals però també per observar com poden ser les espines que els acompanyen.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-48443248283036578232009-01-14T17:19:00.000-08:002009-01-14T17:59:01.950-08:00Sácame la etiqueta, por favor.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgql5ODfHQQaPBFuib3ssFUkIcNTWwjtiWu6OgIYMSYc25jkvymaLCGWmL-lfnok1DaDfOeZ9DSzfC-IMVQnLUvj_dBlfvqRb3xCqMwNZ1USZl_l_iTkK8825ZjowsX-kXbmxU6WKylgtg/s1600-h/1211973447_f.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgql5ODfHQQaPBFuib3ssFUkIcNTWwjtiWu6OgIYMSYc25jkvymaLCGWmL-lfnok1DaDfOeZ9DSzfC-IMVQnLUvj_dBlfvqRb3xCqMwNZ1USZl_l_iTkK8825ZjowsX-kXbmxU6WKylgtg/s320/1211973447_f.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5291334137489138706" /></a><br />Dice mi madre que quise nacer muy rápido para lo lento que soy. La verdad es que es un comentario gracioso sin más importancia, que de cuando en cuando me lo deja ir y yo desde muy pequeño, lo acepté. Posiblemente encontremos miles de casos parecidos al mío, que sin mala fe conducen a creer que somos de una forma u otra, sin que uno mismo haya elegido como quiere ser realmente. A quién le llaman torpe varias veces acaba asumiendo que lo es, y quién según los medios de comunicación es un gran político, también lo acaba siendo.<br />Quién no recuerda de pequeño el orejudo de la clase, el de la nariz grande o el bajito. Es en esa edad donde a la mayoría de nosotros nos crucifican de una forma u otra, haciendo resaltar sus defectos físicos y psíquicos. Es ahí en nuestra más tierna infancia donde nos catalogan y nos separan en función del círculo donde nos encontremos. Mientras, como comentaba antes, continua el etiquetaje familiar, ellos destacan nuestras virtudes y nuestras limitaciones, como en mi caso el ser lento y torpe lo adopté al sentir la voz de alguien que estaba por encima de mí jerárquicamente. Hasta que un día observé que todo aquello había estado enzarzado en mi mismo sin darme cuenta, ahí metido sin que nadie le diera permiso, sólo eran palabras, nada más. <br />Cuando estas en silencio y tu mente te describe, observas todo aquello que más te gusta y eso que tanto desearías cambiar. Es ahí, en ese preciso instante donde conviene pensar, si él puede cocinar, yo también.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-55868470396483172692008-12-22T17:29:00.001-08:002008-12-25T11:02:11.767-08:00Adiós pequeño problema, adiós.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrnyTO6Wn8CfKf2powP0kXlq9F2KkrzdTaYk0y6e1-j5EIZBhB6m901dvkMnZ6T6VQ2F1DmrCFTHafG2Xri36GuZugtkMLbsHzLs-wuB6EXZxiVJPNfqUhRbtFDWIT0ony5MOeSregLCw/s1600-h/checkpoint+charlie.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrnyTO6Wn8CfKf2powP0kXlq9F2KkrzdTaYk0y6e1-j5EIZBhB6m901dvkMnZ6T6VQ2F1DmrCFTHafG2Xri36GuZugtkMLbsHzLs-wuB6EXZxiVJPNfqUhRbtFDWIT0ony5MOeSregLCw/s320/checkpoint+charlie.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5283804965228209778" /></a><br />Hace unos días paseaba por una de esas capitales europeas, que aunque no es una ciudad plastelina como lo puede ser Roma, rebosa de historia. Se trata de Berlín, no es hermosa, para que negarlo, ni tan siquiera agradable debido a sus bajas temperaturas. Pero es interesante y ese título, pocas ciudades lo poseen.<br />Berlín es una ciudad distinta. Su muro recuerda aún la cicatriz del pasado. Ahora sirve como atracción turística y fuente de ingreso. Para los historiadores como signo vivo de la guerra fría. Bien como os decía tuve la grata ocasión de pasear por sus calles anchas y toparme con gente agradable e interesante y comprobar personalmente como nos llevan unos cuantos años de ventaja pero en fin, no profundizaré en ese tema ya que me requeriría demasiado tiempo. Andábamos por la capital hasta que encontramos el famoso muro, trozos de piedra se alzaban mientras los turistas se encargaban de echar retratos, uno detrás de otro, para llegar a casa y decir: "mira lo ves, he tocado el muro de Berlín", confieso que hice exactamente eso que contaba con “rintintí” hasta que llegué al famoso Reichstag, allí unas 10 cruces recordaban la vida de quienes intentaron cruzar de lado a lado y fueron abatido a tiros. Ahora ya no hay muro, ya no hay división, aquello que fue un tormento durante tantos años para los berlineses, hoy sirve de retrato.<br />Como esos problemas que durante un tiempo maltratan tu mente, hasta que llega un día que te ríes, minimizas el problema y como el muro, lo derribas.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-11600495280678235522008-12-09T14:19:00.000-08:002008-12-09T15:15:48.219-08:00Xiuxiueig<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoif1aDxV0z8QYWQXup5PCmqWv8TOTpa86HQZ8zPy9rGed-h3DkLdD5C9xyKn2IlLJbwddXdLTYN0v1XEYGEJpL_YenBfCgC7x8TJqCQOPriEhTxcdTPfUH1MxITw0qmIaglelFxi0How/s1600-h/rayosdeluz.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoif1aDxV0z8QYWQXup5PCmqWv8TOTpa86HQZ8zPy9rGed-h3DkLdD5C9xyKn2IlLJbwddXdLTYN0v1XEYGEJpL_YenBfCgC7x8TJqCQOPriEhTxcdTPfUH1MxITw0qmIaglelFxi0How/s320/rayosdeluz.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5277932981180962466" /></a><br /><br />Recordes aquells cops que estàs davant del televisor però alhora no hi ets. Són d’aquells moments que els passes somiant despert i de mentres vas escoltant paraules, les captes però no les analitzes. Estan allà i fins i tot ets capaç d’intentar recrear les frases que has anat escoltant, col•locant-les una amb l’altra i imaginant-te sobre que tractava el tema. Et tornés un expert.<br />Són milions els casos en que fas veure que escoltes però uns núvols compactes<br />s’apoderen del teu cap i les paraules són aquells petits rajos de sol que es filtren, però ell en si no surt pas.<br />Qui no coneix a gent que parla sense saber del que parla? Segur que ens hem topat amb molts d’ells, persones que en canvi de veure el sol tan sols són capaços de captar aquells rajos de llum que es filtren i d’allà en treu les seves pròpies conclusions. <br />Imagina’t explicar història contemporània només sabent quatre trets principals i la resta l’afegeixes tu? Quants cops es repeteixen aquests casos? segur que molts,tants que fins i tot nosaltres mateixos hem pogut ser protagonistes i tot per a què? Doncs molt senzill, és un gran esforç mental dir que no en saps i encara ho és més demanar que t’ho expliquin.<br /><br />XiuxiueigBraquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-81093024998047626912008-11-22T04:55:00.001-08:002008-11-22T06:25:54.876-08:00Mama, el juguete se ha roto!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI0XD4DpNgYQAbxU6Jz5ZrSr478SefUvcLmNEPLQIUYSaB-M7Ojxg23Buhrv2JW1DopZfR6a8Q8IhLm7t2VZwuzUU059XeBiVzkw9_dzecrRvtqbL3ERD3ZC1nRz7jBA1FGxniob87eEU/s1600-h/untitledusjhsd.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 226px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI0XD4DpNgYQAbxU6Jz5ZrSr478SefUvcLmNEPLQIUYSaB-M7Ojxg23Buhrv2JW1DopZfR6a8Q8IhLm7t2VZwuzUU059XeBiVzkw9_dzecrRvtqbL3ERD3ZC1nRz7jBA1FGxniob87eEU/s320/untitledusjhsd.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5271485969944085970" /></a><br />Paseaba sin rumbo en uno de esos días en que tu cuerpo y tu mente trabajan por separado. Es como si tu interior fuese una película y juegas con el mando a volver hacia atrás y hacia adelante, simplemente que el film en sí es tu propia vida y el jugar del mando te va transportando a experiencias anteriores. En una de ellas decidí apretar el pause. Por entonces tenía 15 años, la edad tonta. La secuencia se encontraba en clase, justo después de un examen donde casi todos habíamos suspendido. La reacción del alumnado fue inmediata, evidentemente la culpa la tenía el profesor. Fue él quien nos suspendió y nadie asumió sus errores.<br />Las secuencias continuaron sin interrupción alguna, la película avanzaba y recordé una imagen más reciente. Era de un niño que después de jugar le decía a su madre que el juguete se había roto, por arte de magia! Entonces entendí el problema. ¿Qué es lo más fácil?, extraernos la culpa y echarla a otro. Los niños son expertos en ello, nunca tienen problemas, pero a medida que vamos creciendo, esa imagen se repite y se repite, como si fuese una cadena o más bien dicho, como si ese film sin control nos estuviese diciendo, pulsa el pause y analízalo tu mismo. <br />Para ser parte de la solución, tienes que asumir antes que eres parte del problema.<br />Mama, he roto el juguete!Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-47303427537790985652008-11-13T14:50:00.000-08:002008-11-13T15:45:22.207-08:00Murs, pedres i un xic de molsa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRlLDpUi-IKpgBfiFbXY1OsNlvQVp0bNfFPZZt6GCe0v5uGG44Wz8bF2iRN2ZXv4AsWnDreZAkjU7_YsXAtOdHsydH5jd8C8EUl2-Alti9RHlvrw5PSOKhFoKqB4TaygGpnrcbSuvEUCk/s1600-h/000-520.JPG"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 250px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRlLDpUi-IKpgBfiFbXY1OsNlvQVp0bNfFPZZt6GCe0v5uGG44Wz8bF2iRN2ZXv4AsWnDreZAkjU7_YsXAtOdHsydH5jd8C8EUl2-Alti9RHlvrw5PSOKhFoKqB4TaygGpnrcbSuvEUCk/s320/000-520.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5268292412027969746" /></a><br />Un bon dia es decidí a rentar la peixera. L’agafà cuidadosament amb les dues mans i el situà damunt la taula, omplí la banyera d’aigua i cuidadosament hi llençà els dos peixos que hi tenia. Quan tornà amb la peixera neta, es va quedar paralitzada al veure que els dos peixos no utilitzaven tota la banyera per nedar, sinó que ho feien amb un cercle, no més gran del tamany de la peixera.<br />Els peixos actuaven com ho havien fet sempre, limitant-se a utilitzar l’espai amb que s’havien mogut anteriorment. Com nosaltres ells tenien por a endinsar-se més enllà del que coneixien, de moure’s per zones abans mai vistes i fer accions que mentalment ens suposin una càrrega feixuga i molesta, que és obrir nous horitzons i desempallegar-nos de límits, que només nosaltres i un mateix ens hem imposat.<br />Naixem lliures i ens empresonem dins les nostres pròpies creences. Qui no ha dit mai jo no soc capaç de fer-ho? jo no puc arribar aquí, o bé, aquesta fita mai la podré assolir? son nombrosos els cops que la ment humana es tanca dins d'ella mateixa i impedeix realitzar tots aquests objectius que tan ens il•lusionen. Pedres i murs que un darrere l’altre anem situant dins un camí lliure d’entrebancs.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-3765946183680714582008-10-25T07:42:00.000-07:002008-10-25T08:13:26.819-07:00Imágenes y olores<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9InNQDkTAlP1WY_qx9_MycRBzx9aUxrf3cwETLkJf7MhDjjJBc82u1JAtIOpqRSRk6ecs_0SLsgG47RD1zOwrorQpiruCdtZ2sjj9TCalG2JqzkRUjqqPT3MjQ4RgCmCmyIkK6Zqx37U/s1600-h/medium_cb78c1190d5d5a4ee1d604e829268529_otono1.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9InNQDkTAlP1WY_qx9_MycRBzx9aUxrf3cwETLkJf7MhDjjJBc82u1JAtIOpqRSRk6ecs_0SLsgG47RD1zOwrorQpiruCdtZ2sjj9TCalG2JqzkRUjqqPT3MjQ4RgCmCmyIkK6Zqx37U/s320/medium_cb78c1190d5d5a4ee1d604e829268529_otono1.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5261107205968620626" /></a><br />Cuántas veces paseando por la calle te ha venido esa fragancia que tanta nostalgia te ha aportado? Ya no hablo del perfume de tu amor platónico, o de aquella mujer que tanto nos gustó. Sino de todos esos lugares donde hemos estado, esa olor llega plasmada con una imagen y la sensación placentera al recordar el momento.<br />Sentir la madera quemada juntamente con la imagen del humo escapando de la chimenea de una casita en pleno corazón pirenaico de un bonito atardecer de noviembre, nos recuerda cuanto ansiamos la tranquilidad que en su momento, sin nosotros darnos cuenta, nos aportó. O el simple hecho de ver la gente abrigándose junto un frío viento y la presencia de hojas secas nos informa de la llegada de otoño.<br />¿Qué es para nosotros ese conjunto de imágenes y olores? Un éxtasis de sentimientos procedentes de quien sabe donde. Y al fin vuelves a despertar, de ese pequeño sueño consciente donde tu mente recordó un viejo recuerdo con presencia de nuestra querida imaginación. Precioso momento que en su día no valoremos y cuando llegó de nuevo tanto añoramos.<br />Somos seres imperfectos y a la vez fascinantes.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-36955314592929881262008-10-17T14:27:00.000-07:002008-10-17T15:00:51.843-07:00Tempus fugit<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY_68bTfOredeoj5mIlS9JQ3oG9UvTNEVUIniDVSJRiDPfAJh_zY_RR4LdRywAbi0tLWilwJur5YA3lX6V62EoN2oCes8yXbo-R9Y-wBZ6-wpeCLsn1T2Hj5jPbFwg-r-E7FrhAUoqAaY/s1600-h/TEMPUS+FUGIT.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY_68bTfOredeoj5mIlS9JQ3oG9UvTNEVUIniDVSJRiDPfAJh_zY_RR4LdRywAbi0tLWilwJur5YA3lX6V62EoN2oCes8yXbo-R9Y-wBZ6-wpeCLsn1T2Hj5jPbFwg-r-E7FrhAUoqAaY/s320/TEMPUS+FUGIT.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5258238547066247698" /></a><br />L’expressió llatina Tempus Fugit ve a ser algo així com que el temps s’escapa. I què és el temps? Sinó res més que una creació de l’home totalment artíficial. Avui en dia el temps ens pot arribar a fer-nos-ho passar realment malament. Quan falten 3 minuts perquè marxi l’autobús, tren, o arribem tard a aquella cita que tan desitjàvem i tan puntuals havíem de ser, un ser dins nostre ens provoca ansietat i temor. I ja no en parlem de l’edat, encara més irreal. Què fàcil es classificar de joves i vells a tothom qui ens envolta o bé quan ens capfiquem a intentar adivinar quina edat té aquest o aquella. A la nostra societat, pel simple fet de tenir 57 anys ja sembles no apte per segons quins treballs encara que les teves facultats estiguin a ple rendiment l’edat pot ser un impediment per realitzar allò que t’agrada. I la càrrega que suposa fer anys? Quan som petits bufem les espelmes amb orgull perquè celebrem un any més, i quan ja n’hem celebrat un cert nombre, ens fa vergonya reconéixer quants en fem i, fins i tot, alguns se n’amaguen!.<br />Si fèssim un paral.lelisme entre pobles i ciutat trobaríem que en moltes zones rurals ni tan sols porten rellotge, fixeu-vos quina càrrega de sobre es treuen amb el simple fet de no utilitzar aquest instrument com a guia.<br />L’humà en sí es crea uns límits, artificials com el temps, que ens crea unes barreres totalment imposades no per la vida, sinó per nosaltres mateixos que ens les creem i ens insatisfan. No seria millor replantejar-nos sobre com hem d’utilitzar el temps? Una eina que ens pot oprimir i provocar angoixa? No convé fixar-nos amb altres cultures, com per exemple d’africanes que ni tan sols tenen una data de naixement? Sinó que nosaltres, les cultures occidents ens hem capficat i personalitzat el temps quan ni tan sols existeix en sí...Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-6316854687101557552008-10-11T04:21:00.000-07:002008-10-11T04:51:03.544-07:00Orígenes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb-yV6Qgb23X6nIx53euXnV7QRN2D1Sq3OGLwd7i48TsB1nFgHEDrhVYvsU0PumHE_7f6Sd8-Mg-dpwogzn5wiNWy5nVFT89Shd_wlR1cfnsujL7VMxiGMqxyRtdyKn1hvIMHKRJWDQ2w/s1600-h/existimos.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb-yV6Qgb23X6nIx53euXnV7QRN2D1Sq3OGLwd7i48TsB1nFgHEDrhVYvsU0PumHE_7f6Sd8-Mg-dpwogzn5wiNWy5nVFT89Shd_wlR1cfnsujL7VMxiGMqxyRtdyKn1hvIMHKRJWDQ2w/s320/existimos.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5255862506799278258" /></a><br />En el instituto, recuerdo aquellas clases de lengua en la que el profesor insistía en no utilizar palabras procedentes de otros idiomas, ya que el inglés ganaba terreno en nuestros vocabularios y era <span style="font-style:italic;">fashion</span>. Si no tienes Messenger y utilizas el Hotmail parece que dejas de ser <span style="font-style:italic;">cool</span>. Y utilizando esta serie de palabras eras capaz de sacar de lugar a cualquier profesor amador de su lengua.Entrábamos en épocas de blogs, fotologs y sobretodo sms y el bombardeo angloamericano empezó a dominar nuestras mentes.<br />Sentado enfrente el televisor, observas como un individuo disfrazado con bata blanca y con un acento inglés, te presenta su fórmula mágica antiarrugas. Te convences que como ese aspecto es diferente al que ya estas habituado, ese producto a de ser diferente.<br />Continuo contemplando como un anuncio me informa del fichaje mediático brasileño por parte de un conocido club nacional. En ese momento pensé que si iban a Brasil a fichar sería porqué tienen mayor calidad, la fama y el glamour que desprende el producto extranjero abarca a más gente…está claro!<br />Así pues me surgen dudas y preguntas. Porqué todo lo que nos llega procedente de otro país atrae más que el del propio origen? Pero sobretodo, porqué alguien de otro lugar tiene más poder de convicción que uno nacional?Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-67745425832017859832008-10-04T17:05:00.000-07:002008-10-04T17:06:17.834-07:00Consumir<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvJ_R9A54bZNFMwdNRgIrRf1eMTbAjqoAFBpfu_LXLGIxzkJ9ySG2YwaCSteL0Wft-Q_CoceGUFkXjY82A3DM9IIhdVbw6zdRgSTmBwWNk8KsgLJYDj7h2vi3DYY-CDMsMbTLVSzGXeiKi/s1600-h/bush-sign2.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvJ_R9A54bZNFMwdNRgIrRf1eMTbAjqoAFBpfu_LXLGIxzkJ9ySG2YwaCSteL0Wft-Q_CoceGUFkXjY82A3DM9IIhdVbw6zdRgSTmBwWNk8KsgLJYDj7h2vi3DYY-CDMsMbTLVSzGXeiKi/s320/bush-sign2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5253453977514290882" border="0" /></a>
<br /><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CUsuario%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><span style="">Un cotxe de mesures gegants impacta amb un grandiós edifici </span><span lang="CA">anunciant-ne un nou model. Mentre la passejada continuava un parell de cartrons penjats d’una farola anunciava un apassionant esdeveniment esportiu. Decidit a agafar l’autobús, vaig sentar-me a la parada més propera i allà assegut a la meva esquerra estava un magnífic “Che Guevara” presentant la nova pel·lícula, a la dreta una fabulosa crema que t’assegurava una renovació facial et donava la benvinguda a una tenda especialitzada. I sobretot, no hi podia faltar, el nostre estimat govern captava la meva mirada central amb una sèrie de cartells sobre grans infraestructures construïdes gràcies al seu esforç.</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Mirés on mirés, fes el que fes, no quedava més remei que trobar-me amb publicitat, amb un bombardeig mediàtic al consumisme. Fins i tot pots trobar-ne de notícies rellevants, com el fabulós “Pla rescat Bush” que haurà de salvar al món. Resulta que ara els pobres haurem de salvar als rics dels seus errors. És repeteix la mateixa situació quan és a la inversa?. Quants cops l’estat a invertit milions de dólars, com és el cas d’EEUU, per salvar a milions de persones que s’estan morint de gana?</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Son capaços d’utilitzar les mil eines que tenim per tal que els errors, o millor dit, abusos perquè el sistema no caigui. Pel bé d’alguns, i a determinades coses que no poden canviar, i per tal que la publicitat massiva continuï present entre nosaltres, i sobretot <span style=""> </span>per aquest consumisme salvatge, que és el que a d’enriquir als qui ara rescataran, el sistema, sigui com sigui, no pot caure.</span></p> Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-14529886574298120882008-09-22T16:24:00.000-07:002008-09-22T17:16:58.830-07:00Dos mundos en una ciudad<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYDsr-YDCsLWoZzAv1axMd6z4DwmBmQdCx3_zirOx8ega13zWDQ8OXupHipUWto19-TYDyNUP3PHbVBb9P5Ieou0iu_kUSfKyaMv-vL6XHhJK3E2C43es79hFyvyPzKutkGNnplHBT2Dk/s1600-h/drogas-foto.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYDsr-YDCsLWoZzAv1axMd6z4DwmBmQdCx3_zirOx8ega13zWDQ8OXupHipUWto19-TYDyNUP3PHbVBb9P5Ieou0iu_kUSfKyaMv-vL6XHhJK3E2C43es79hFyvyPzKutkGNnplHBT2Dk/s320/drogas-foto.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5248998757375906338" /></a><br />Paseaba por una oscura calle poco transcurrida de una Barcelona de fiestas, íbamos en busca del metro, cuando un impacto visual me hizo pensar.<br />Tenía la mente distraída, como la ciudad, pero de repente ahí en el suelo, debajo de unas viseras se encontraban varias personas durmiendo entre cartones y cuatro trapos que hacían de mantas, otros bebían en la fría noche mientras me devolvían la mirada.<br />Aquello era diferente, distinto, como si de otro mundo se tratara. Para ellos pincharse, dormir o hacer sus propias necesidades en la calle es lo más normal. Cualquiera de nosotros el hecho de ver como lo hacen está fuera de nuestra mente ya que es algo distinto, poco casual, nos extraña y nos produce miedo y éste su rechazo.<br />Es así la mejor manera de solucionar el problema? Es más, te imaginas ser uno de ellos y sentirte rechazado?. Pruébalo, por unos instantes cierra los ojos e imagínate en uno de sus cuerpos, es una tarea difícil pero muy necesaria tanto para entender los problemas de los demás como para aplicarnos las soluciones. <br />Dentro de uno mismo hay muchas calles oscuras, pero todas ellas son necesarias para que abras los ojos y veas la realidad, sino estuviesen significaría que todo es perfecto y vivimos en un mundo maravilloso, y no es así.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-23164542425470137602008-09-17T15:47:00.002-07:002008-09-22T17:26:00.332-07:00La gloriosa crisi econòmica<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwsX2ttvdrpzPzpbHudQatnVG9jLRlRzy2TTiVPerFyc8doD8qj-9xr6qWIg07vl9uX3jjSjB-QadXpeCDRg1T1B_s1k9TFtF4sFTuKiQfdeO0reTsUhlq6dzSwCBOy7h8ubOEF6st9eY/s1600-h/seward-park-1935.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwsX2ttvdrpzPzpbHudQatnVG9jLRlRzy2TTiVPerFyc8doD8qj-9xr6qWIg07vl9uX3jjSjB-QadXpeCDRg1T1B_s1k9TFtF4sFTuKiQfdeO0reTsUhlq6dzSwCBOy7h8ubOEF6st9eY/s320/seward-park-1935.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5247142097085256562" border="0" /></a><br />Davant conflictes interns, molts de nosaltres tendim a donar la culpa a altres motius per tot allò que ens ha succeït. És un exercici de benefici irreal el qual ens transmet un plaer interior poc durader.<br />Sovint escolto frases com "no hi podia fer res" o bé "això es culpa de..." i just quan ho diem, una sensació de tranquil·litat ens recorre el nostre cos, sociologia pura dirien alguns, però al cap i a la fi una cosa no treu l’altre, és la pura veritat.<br />Actualment pels mitjans de comunicació escoltem a parlar de crisi econòmica global, la falta de diners comença a ser visible, la caiguda del consum provoca el tancament d’empreses i aquest fet genera atur. Ara culpem la falta de diners a la crisi, el increment dels preus a la crisi, no podem arribar a fi de mes per culpa de la famosa crisi. Té tota la culpa que no puguem cobrir les nostres necessitats?, i si ens ho mirem al revés?. No serà per culpa d’aquell cotxe comprat fa dos anys que ara tenim crisi?, o bé per aquell pis amb una hipoteca a 30 anys?, i les vacances que ens ha pagat el banc?. Ningú nega que tots tenim part de culpa en la situació econòmica actual, però ningú a d’ocultar els seus errors.<br />Diuen que en temps dolents l'humà és capaç de treure el millor d'ell mateix per tornar a redreçar el vol, <span style=""> </span>no és ara el moment per triar un altre camí i deixar de repetir els errors que ja hem comés en el passat?, o bé com diu la dita som l’únic animal que cau dos cops per culpa de la mateixa pedra?Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-9458695838372362162008-09-12T14:09:00.000-07:002008-09-12T17:07:40.367-07:00Hablamos de seguridad?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4SMayYjT4269eRxWtp0FiF66Jzb2vpvTh8gJE_wWPFazkuYS5Jzz0Ri_dTF-R9BAmcjzITjBIBOP69ZzYxH30DDP1iLqBBeEKEqpfiiWY_etAmVddCSpDvVJlukqDqfo772NdNr6cB9c/s1600-h/afgan%C3%AD.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4SMayYjT4269eRxWtp0FiF66Jzb2vpvTh8gJE_wWPFazkuYS5Jzz0Ri_dTF-R9BAmcjzITjBIBOP69ZzYxH30DDP1iLqBBeEKEqpfiiWY_etAmVddCSpDvVJlukqDqfo772NdNr6cB9c/s320/afgan%C3%AD.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5245290789476412530" /></a><br />En tiempos de elecciones todo vale, cada uno trata de mostrar su cara más amable para entregar su valor ante el cálido público. Hace ya algunos meses empezó un bombardeo mediático al entorno de varios personajes. Primero fue Obama con Hillary en las famosas superprimarias. Ahora ya es un cara a cara del primero contra McCain.<br />Tanto uno como otro realizan grandes mítines con sus respectivas aficiones, todo un reality show mediático, creo recordar que hay hasta casas de apuestas sobre quien será el vencedor. Y bien, tanto Obama como su rival se llenan la boca hablando de seguridad, en las calles, en las escuelas. Parece ser que después del 11-S, USA necesita más protección que nunca. Fue la excusa perfecta para entrar en Afganistán contra su cruzada antitalibán y para derrumbar el Imperio Iraquí y las famosas bombas de Saddam Hussein.<br />Ahora muchas familias en el Afganistán e Irak pierden sus vidas por la seguridad en Estados Unidos, nadie sabe como pero si el ejército americano lo cree conveniente puede bombardear un pequeño pueblo donde supuestamente se esconden posibles talibanes rebeldes, Bush diría armas de destrucción masiva y matar a centenares de civiles. Entonces uno se pregunta, si Obama y McCain son tan humanos, porqué permiten que se produzcan estos errores?. No son ellos los que se tienen que preocupar de si mañana su casa, o mejor dicho chabola, seguirá en pie, ni si tendrán que llorar por sus muertos. ¿Qué importa la vida de los demás cuando tu seguridad está en juego no?.<br />Esos civiles asesinados no entienden de guerras, ni de política. Posiblemente muchos de ellos no entenderán porqué los bombardean, ni tan siquiera lo entiendo yo. Sólo rezan para que mañana su casita siga en pié. De mientras miles de americanos claman por sus líderes. Viva la ignorancia.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-74685339167064248972008-09-07T07:02:00.000-07:002008-09-08T06:35:59.442-07:00Valor<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo1rK1RfK4SiGyvLtq-QbKbm7JpQKdd8cSXrmlcwqOOrGgNBM3PWRGsTFDXumtmNgZjNkjnu6k99yZKwQSqvc897MQDL2gUUSTLRXnhuRgYZ1XR4jMiwkv1QMlOKMm-Dpogla9o8xd4UQ/s1600-h/dsierto.bmp"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo1rK1RfK4SiGyvLtq-QbKbm7JpQKdd8cSXrmlcwqOOrGgNBM3PWRGsTFDXumtmNgZjNkjnu6k99yZKwQSqvc897MQDL2gUUSTLRXnhuRgYZ1XR4jMiwkv1QMlOKMm-Dpogla9o8xd4UQ/s320/dsierto.bmp" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243285597542780370" /></a><br />Un famós corredor del rally Dakar tingué un accident mentre es trobava al mig del desert. Quan operava amb el seu vehicle una família autòctona de la zona va anar a socorre’l. Al veure que ell tot sol podia redreçar-se agraí un miler de cops l’ajuda rebuda. El més petit de la família estigué amb ell observant com posava combustible al motor i a l'acabar amb aquest, llençà el bidó buit. El nen li demanà si se’l podia quedar, i el pilot un pèl sorprès li digué que sí.<br />Arribà a casa feliç amb el seu regal i el mostrà als seus, aquests s’il•lusionaren al veure’l amb un nou present, de gran utilitat per a ells i alhora una molèstia per a qualsevol de nosaltres.<br />Vivim en un món d’abundància i aquesta ens impedeix valorar com cal les coses que tenim. Imagineu-vos el típic nen petit el qual rep molts regals, indirectament l’estem perjudicant perquè aquesta abundància abans esmentada li provocarà insatisfacció i poc valor sobre les coses que té. Actualment ens hem acostumat a tenir-ho tot i al moment, si creiem que el nostre mòbil es vell o bé antic no tenim problema, tot i que funcioni podem anar a qualsevol establiment i adquirir-ne un altre, i així successivament.<br />I doncs, que en pensaria aquest nen de l'Africa si per un objecte sense valor ell en pot fer-ne un tresor?Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-68531281933803593352008-09-01T16:34:00.001-07:002008-09-01T16:47:25.602-07:00Prejuicios<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-JBU3y8exNNOWTBngplNU8gQJhw2LyOAvACVyAMD51KkpDj6hkT3K-4a2kThAEOqdmnuXi2DOkG8dAdZiqDh1rgePu9V2sLPI2YIs392m04uxevRNDxIC2H1aQZxmPK4ZbrGKF3oa5qM/s1600-h/122254_699223.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-JBU3y8exNNOWTBngplNU8gQJhw2LyOAvACVyAMD51KkpDj6hkT3K-4a2kThAEOqdmnuXi2DOkG8dAdZiqDh1rgePu9V2sLPI2YIs392m04uxevRNDxIC2H1aQZxmPK4ZbrGKF3oa5qM/s320/122254_699223.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5241202236909337890" /></a><br />Cuántas veces has visto a una persona y la has etiquetado por vestir de una manera u otra?. Incontables, verdad?. Fíjate en ti mismo, cada uno de nosotros viste como más le gusta, si lo tuyo son los pantalones, zapatos y camisas serás un pijo y eso te llevará a los escalones de la riqueza, la tengas o no!, te sorprende?.<br />Imagínate ahora que lo tuyo va más a la estética hippie y sigues unas pautas que te identifique como tal, entonces la gente te clasificará. Ello te conllevará a tener unas características generales de tu forma de ser que la sociedad en sí ha determinado. Has visto? por vestir como te gusta ya tienes que ser un niño de papá, un mendigo, alguien con quien desconfiar o bien parecer una grandisima persona!.<br />Si seguimos aplicando el mismo método no tendremos que realizar el esfuerzo de conocerlas, ¿para que?, si fijándome como visten o hasta como gesticulan! ya puedo saber de ellas, que hacen o hasta lo que piensan. Entonces no sirve de nada, verdad?.<br />Ahora párate a pensar en tus amigos o conocidos. ¿Cuáles de ellos considerabas de una manera antes de conocerlos y una vez que lo has hecho no lo son?. <br />Los prejuicios es calificar a la gente según su apariencia. Y bien, ¿quién no lo ha hecho?. Yo soy el primero que paseando por la calle o antes de conocer a alguien ha hecho un prejuicio, pero no sirve de nada. Nos encontraremos siempre con aquellos que aparentan ser lo que no son.<br />Encerrarse entre unos círculos impide abrirse y esto es lo que provoca el rechazo entre unos y otros.<br />Así pues, lo más gratificante es conocer a gente diferente entre sí.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-43705028733808161832008-08-28T07:02:00.000-07:002008-08-28T09:22:34.474-07:00Somnis<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFLBilGkVE7bxo0oP1oRY-XyFmzo6wAqlY76HchyphenhyphenAdaceA0pecQDYFt09VyX_Z7ws1Pivo1dTYGzIy51m5pWQwFRNTOYdysPkV3kdS4UMKg1DZwqfFum8fzRA6eFLAozu-PfwrS4WKRQ0/s1600-h/Walt_disney_portrait.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFLBilGkVE7bxo0oP1oRY-XyFmzo6wAqlY76HchyphenhyphenAdaceA0pecQDYFt09VyX_Z7ws1Pivo1dTYGzIy51m5pWQwFRNTOYdysPkV3kdS4UMKg1DZwqfFum8fzRA6eFLAozu-PfwrS4WKRQ0/s320/Walt_disney_portrait.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5239584861356315458" border="0" /></a>
<br /><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CUsuario%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Walt arribà després d’un llarg viatge a Califòrnia, amb tan sols 40 dòlars. Estigué sol enmig de la pobresa i la desesperació. Dia rere dia es trobà amb el rebuig de totes les empreses, però continuà creient en ell mateix. Diambulant pels carrers i tancat al garatge del seu amic Robert, l’únic que tenia era una pel·lícula produïda per ell mateix i els seus dibuixos.
<br />Allà es submergí entre brutícia i misèria, però ell mai renuncià al somni de ser dibuixant i gaudir del que volia ser realment. Un bon dia tancat entre la ferralla i la pols, conegué al que seria el seu gran amic. Ell era un ratolí i l'anomenà Mickey Mouse.
<br />Avui dia tothom coneix Walt Disney però pocs coneixen el seu passat. Ell era fill de pares irlandesos els quals arribaren a Amèrica plens de il·lusió per aconseguí una vida millor. Walt va tenir una infantesa molt dura i va haver de sacrificar-se molt per tal d’assolir l’èxit, però ho assolí.
<br />Com Disney molts de nosaltres no hem de perdre mai els nostres objectius i lluitar pel que de debò volem arribar a ser sense oblidar-nos dels demés.</span></p>
<br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/o5zdHAspBAQ&hl=en&fs=1&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/o5zdHAspBAQ&hl=en&fs=1&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>
<br />Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6065265544529221067.post-58082639206040894782008-08-22T07:06:00.000-07:002008-08-22T07:59:12.685-07:00Solidaridad<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8ujp4CHJE9G7weq1zDltQlhOJw8hpVDGNWO8HGk3IWuONdeG20Hs_eTT2wmsip-ZBRt8Jo6Jbn2CCg8cGymkQelUEyoL4SbVzO1-m-vrtiAF8vJXBOf5ny6Yt2IxWQasSJZWzmbeJMu0/s1600-h/20080821141150.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8ujp4CHJE9G7weq1zDltQlhOJw8hpVDGNWO8HGk3IWuONdeG20Hs_eTT2wmsip-ZBRt8Jo6Jbn2CCg8cGymkQelUEyoL4SbVzO1-m-vrtiAF8vJXBOf5ny6Yt2IxWQasSJZWzmbeJMu0/s400/20080821141150.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5237356718951218178" border="0" /></a><br />Los humanos somos capaces de todo, desde ayudar a asesinar. Parece que depende como nos levantemos podemos ser las personas más solidarias del mundo y colaborar por cualquier motivo o bien mirar hacía otro lado y hacernos los suecos. Motivos no nos faltan, nos podemos quedar sentados enfrente el televisor observando como un país invade a otro mientras miles de personas mueren por bombardeos, vean sino el caso Rusia y Georgia.<br />Recuerdo la muerte del ahora ya famoso Antonio Puerta en un encuentro deportivo. Su muerte conmocionó el mundo del fútbol, se anularon partidos, los jugadores con llantos se negaban a jugar y el mundo en general hizo un fuerte homenaje al jugador.<br />Durante estos días hemos vivido una tragedia con más de 150 muertos en un accidente de aviación, lo que conlleva a ver a familias destrozadas. ¿Quién les rinde un homenaje a ellas?, me pregunto, si ni tan siquiera el mundo del fútbol ha parado sus amistosos, recuerden el encuentro de la selección campeona ante Dinamarca. ¿Era muy costoso anular el amistoso?. ¿No tiene importancia la muerte de 150 personas?. Ni tan siquiera las banderas han ondeado a media hasta en las olimpiadas. Desconcertado me surgen más dudas, más preguntas. ¿Hubiese sucedido lo mismo si la muerte hubiera sido de algún profesional de élite? ¿Qué sucede aquí? ¿Quién es más que quien?.<br />No lo entiendo, todos somos humanos.Braquerhttp://www.blogger.com/profile/04114072304214647959noreply@blogger.com0