Consumir

Un cotxe de mesures gegants impacta amb un grandiós edifici anunciant-ne un nou model. Mentre la passejada continuava un parell de cartrons penjats d’una farola anunciava un apassionant esdeveniment esportiu. Decidit a agafar l’autobús, vaig sentar-me a la parada més propera i allà assegut a la meva esquerra estava un magnífic “Che Guevara” presentant la nova pel·lícula, a la dreta una fabulosa crema que t’assegurava una renovació facial et donava la benvinguda a una tenda especialitzada. I sobretot, no hi podia faltar, el nostre estimat govern captava la meva mirada central amb una sèrie de cartells sobre grans infraestructures construïdes gràcies al seu esforç.

Mirés on mirés, fes el que fes, no quedava més remei que trobar-me amb publicitat, amb un bombardeig mediàtic al consumisme. Fins i tot pots trobar-ne de notícies rellevants, com el fabulós “Pla rescat Bush” que haurà de salvar al món. Resulta que ara els pobres haurem de salvar als rics dels seus errors. És repeteix la mateixa situació quan és a la inversa?. Quants cops l’estat a invertit milions de dólars, com és el cas d’EEUU, per salvar a milions de persones que s’estan morint de gana?

Son capaços d’utilitzar les mil eines que tenim per tal que els errors, o millor dit, abusos perquè el sistema no caigui. Pel bé d’alguns, i a determinades coses que no poden canviar, i per tal que la publicitat massiva continuï present entre nosaltres, i sobretot per aquest consumisme salvatge, que és el que a d’enriquir als qui ara rescataran, el sistema, sigui com sigui, no pot caure.