Davant conflictes interns, molts de nosaltres tendim a donar la culpa a altres motius per tot allò que ens ha succeït. És un exercici de benefici irreal el qual ens transmet un plaer interior poc durader.
Sovint escolto frases com "no hi podia fer res" o bé "això es culpa de..." i just quan ho diem, una sensació de tranquil·litat ens recorre el nostre cos, sociologia pura dirien alguns, però al cap i a la fi una cosa no treu l’altre, és la pura veritat.
Actualment pels mitjans de comunicació escoltem a parlar de crisi econòmica global, la falta de diners comença a ser visible, la caiguda del consum provoca el tancament d’empreses i aquest fet genera atur. Ara culpem la falta de diners a la crisi, el increment dels preus a la crisi, no podem arribar a fi de mes per culpa de la famosa crisi. Té tota la culpa que no puguem cobrir les nostres necessitats?, i si ens ho mirem al revés?. No serà per culpa d’aquell cotxe comprat fa dos anys que ara tenim crisi?, o bé per aquell pis amb una hipoteca a 30 anys?, i les vacances que ens ha pagat el banc?. Ningú nega que tots tenim part de culpa en la situació econòmica actual, però ningú a d’ocultar els seus errors.
Diuen que en temps dolents l'humà és capaç de treure el millor d'ell mateix per tornar a redreçar el vol, no és ara el moment per triar un altre camí i deixar de repetir els errors que ja hem comés en el passat?, o bé com diu la dita som l’únic animal que cau dos cops per culpa de la mateixa pedra?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada