Conéixer gent és un acte involuntari, de fet, si ens donem compte n’estem envoltada i ens agradi o no, tenim contacte constant amb les persones. Des del més tímid al més sociable, excluint tot tipus d’extrems, ens relacionem i ens expressem d’una forma o altra. Sempre i a un primer moment en que tens un primer contacte amb aquella persona, l’analitzes i mentalment et crees una imatge de com creus que pot ser i com el denomines. Dins d’un mateix el situem en un d’aquells estants mentals creats per la nostra consciència, ens pot semblar interessant, atractiu, responsable, o bé tot el contrari, simplement, només cal anar allà on l’hem deixat anar i extreure’n tot el que pensem.
Qui no s’ha emportat decepcions pensant que aquell ser no era la seva imatge? O millor qui s’ha endut sorpreses amb aquelles persones de qui tan mala imatge tenia i resulta ser que no són tan diabòlics com un creia?
Per això és millor tallar la rosa des de sota, per admirar el seu bonic color i els seus pètals però també per observar com poden ser les espines que els acompanyen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada