Recordes aquells cops que estàs davant del televisor però alhora no hi ets. Són d’aquells moments que els passes somiant despert i de mentres vas escoltant paraules, les captes però no les analitzes. Estan allà i fins i tot ets capaç d’intentar recrear les frases que has anat escoltant, col•locant-les una amb l’altra i imaginant-te sobre que tractava el tema. Et tornés un expert.
Són milions els casos en que fas veure que escoltes però uns núvols compactes
s’apoderen del teu cap i les paraules són aquells petits rajos de sol que es filtren, però ell en si no surt pas.
Qui no coneix a gent que parla sense saber del que parla? Segur que ens hem topat amb molts d’ells, persones que en canvi de veure el sol tan sols són capaços de captar aquells rajos de llum que es filtren i d’allà en treu les seves pròpies conclusions.
Imagina’t explicar història contemporània només sabent quatre trets principals i la resta l’afegeixes tu? Quants cops es repeteixen aquests casos? segur que molts,tants que fins i tot nosaltres mateixos hem pogut ser protagonistes i tot per a què? Doncs molt senzill, és un gran esforç mental dir que no en saps i encara ho és més demanar que t’ho expliquin.
Xiuxiueig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada