Un bon dia es decidí a rentar la peixera. L’agafà cuidadosament amb les dues mans i el situà damunt la taula, omplí la banyera d’aigua i cuidadosament hi llençà els dos peixos que hi tenia. Quan tornà amb la peixera neta, es va quedar paralitzada al veure que els dos peixos no utilitzaven tota la banyera per nedar, sinó que ho feien amb un cercle, no més gran del tamany de la peixera.
Els peixos actuaven com ho havien fet sempre, limitant-se a utilitzar l’espai amb que s’havien mogut anteriorment. Com nosaltres ells tenien por a endinsar-se més enllà del que coneixien, de moure’s per zones abans mai vistes i fer accions que mentalment ens suposin una càrrega feixuga i molesta, que és obrir nous horitzons i desempallegar-nos de límits, que només nosaltres i un mateix ens hem imposat.
Naixem lliures i ens empresonem dins les nostres pròpies creences. Qui no ha dit mai jo no soc capaç de fer-ho? jo no puc arribar aquí, o bé, aquesta fita mai la podré assolir? son nombrosos els cops que la ment humana es tanca dins d'ella mateixa i impedeix realitzar tots aquests objectius que tan ens il•lusionen. Pedres i murs que un darrere l’altre anem situant dins un camí lliure d’entrebancs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada