Somnis

Walt arribà després d’un llarg viatge a Califòrnia, amb tan sols 40 dòlars. Estigué sol enmig de la pobresa i la desesperació. Dia rere dia es trobà amb el rebuig de totes les empreses, però continuà creient en ell mateix. Diambulant pels carrers i tancat al garatge del seu amic Robert, l’únic que tenia era una pel·lícula produïda per ell mateix i els seus dibuixos.
Allà es submergí entre brutícia i misèria, però ell mai renuncià al somni de ser dibuixant i gaudir del que volia ser realment. Un bon dia tancat entre la ferralla i la pols, conegué al que seria el seu gran amic. Ell era un ratolí i l'anomenà Mickey Mouse.
Avui dia tothom coneix Walt Disney però pocs coneixen el seu passat. Ell era fill de pares irlandesos els quals arribaren a Amèrica plens de il·lusió per aconseguí una vida millor. Walt va tenir una infantesa molt dura i va haver de sacrificar-se molt per tal d’assolir l’èxit, però ho assolí.
Com Disney molts de nosaltres no hem de perdre mai els nostres objectius i lluitar pel que de debò volem arribar a ser sense oblidar-nos dels demés.

Solidaridad

Los humanos somos capaces de todo, desde ayudar a asesinar. Parece que depende como nos levantemos podemos ser las personas más solidarias del mundo y colaborar por cualquier motivo o bien mirar hacía otro lado y hacernos los suecos. Motivos no nos faltan, nos podemos quedar sentados enfrente el televisor observando como un país invade a otro mientras miles de personas mueren por bombardeos, vean sino el caso Rusia y Georgia.
Recuerdo la muerte del ahora ya famoso Antonio Puerta en un encuentro deportivo. Su muerte conmocionó el mundo del fútbol, se anularon partidos, los jugadores con llantos se negaban a jugar y el mundo en general hizo un fuerte homenaje al jugador.
Durante estos días hemos vivido una tragedia con más de 150 muertos en un accidente de aviación, lo que conlleva a ver a familias destrozadas. ¿Quién les rinde un homenaje a ellas?, me pregunto, si ni tan siquiera el mundo del fútbol ha parado sus amistosos, recuerden el encuentro de la selección campeona ante Dinamarca. ¿Era muy costoso anular el amistoso?. ¿No tiene importancia la muerte de 150 personas?. Ni tan siquiera las banderas han ondeado a media hasta en las olimpiadas. Desconcertado me surgen más dudas, más preguntas. ¿Hubiese sucedido lo mismo si la muerte hubiera sido de algún profesional de élite? ¿Qué sucede aquí? ¿Quién es más que quien?.
No lo entiendo, todos somos humanos.

Jocs olímpics?

Com a gran esdeveniment esportiu, els jocs olímpics ocupen portades d'informatius i diaris.
Per a qualsevol esportista, arribar a un jocs és la cota més alta personal, però darrere l'aspecte informatiu, des del meu punt de vista aquests jocs s'han convertit en tota una mostra de força per part de l'estat "comunista" xinés.
La Xina amb aquests últims anys ha esdevingut una potència política imperialista molt més gran del que ens puguem imaginar. Darrere la seva forta disciplina i el seu caire dictatorial, aquest gran estat té un fort control polític sobre els seus veïns més propers. L'excés de demanda de recursos naturals, ha forçat a aquest país a obrir-se d'una forma espectacular. Algunes de les principals potències com EEUU, se'n fan creus alhora de veure com aquesta economia emergent cada cop està tinguent més pes sobre la balança mundial.
Molts de vosaltres em preguntareu perquè explico això si estic citant els jocs olímpics, i bé, tot té un lligam més fort del que ens creiem.
Representar uns jocs olímpics, significa que durant tres setmanes, el teu país sigui el protagonista del món. Durant aquests dies els mitjans de comunicació ens bombardegen amb aspectes culturals xinesos o amb la cerimònia d'inauguració, espectacular perquè no dir-ho. Però ningú parla sobre els milers de pagesos xinesos que han utilitzat per construir les infraestructures, les continues repressions a tibetans, i perquè no, del seu poc respecte amb el clima.
Com he citat abans, aquesta forta demanda de recursos naturals, carbó i petroli, contribueixen a malmetre el nostre mediambient provocant l'acceleració del canvi climàtic.
Gràcies als jocs, la Xina, ens pot mostrar la seva faceta més agradable, molt desgastada anteriorment, i que ara recuperarà sens cap mena de dubte gràcies a un event esportiu.